Main Navigation

University Resources

Nalini Nadkarni: A tree goes around the world 7 times a year


In October 2021, SBS’s Nalini Nadkarni, Professor Emerita, came to Barcelona to collect the NAT prize, which is awarded by the Museum of Natural Sciences to personalities who have excelled in disseminating scientific knowledge.

By Bernat Puigtobella
10/29/2021

Top photo credit: Nalini Nadkarni © Marina Miguel/ Núvol

 

Known as the “Queen of the Forest Dosser,” Nalini Nadkarni is a pioneer in the study of the ecosystem that develops in the treetops of tropical forests, which she explores with mountain climbing techniques. This environmental activist is a passionate communicator who raises awareness about nature conservation by creating collaborations with sectors of society far removed from academia: prisons, religious groups, artists, rap singers and companies.

How does the world look from the top of a tree?

When you climb to the top of a tree, you see so far that it gives you a new perspective: the forest becomes three-dimensional, it gains in depth, the light changes as you climb. Just as the first divers who dived into the sea in a diving suit discovered a whole new world that could not be seen from the surface, the same thing happens with forests: forest ecologists have understood much better the forest from the canopy of the trees.

Have you ever talked to a tree?

No (laughs), but don’t think about it. As a child I was already fascinated by trees and I invented a microphone that I wanted to place inside the bark to see if they made any noise. When I grew up I realized that scientists already communicate with the objects of nature through experiments and the answers we get from our observations. I don’t even talk about it, but we do communicate with them.

What can we learn from trees?

Lots of things. First, they live much longer than us and give us a sense of time that is much more dilated than the strictly human. When you plant a seed from a tree and wait for it to grow, you have to expand the sense of time. Trees have taught me to be patient.

We are too used to getting immediate results.

Yes, I myself am a very nervous person, I like to do things fast. Being in the presence of trees helps you adjust to their time units, and you have to slow down if you want to capture their processes.

And what can these Costa Rican forests that you explore at this time of climate crisis teach us?

Forests teach us how to act in the face of environmental disturbances. Just as animals or humans can migrate elsewhere in the event of a drought, trees cannot move from where they are, but they do develop other mechanisms to get out of it. It is an important lesson for us humans, that in the face of the challenges of climate change, we realize that we only have this planet, and a trip to Mars does not solve the problems of now and here to fight the factors that reduce the our biodiversity.

In your NAT award acceptance speech, you stated that trees move. You even calculated their movement.

Talking about tree movement may seem like a beast, a useless exercise, but it’s all a matter of perspective. There are people who think trees are boring or stupid. 90% of National Geographic’s reports are devoted to animals, and perhaps it’s because we think trees don’t move in such an interesting way as beasts, just because they don’t talk or communicate like animals. But I wanted to show that if you look at the tree from another perspective, not from the base of the motionless trunk nailed to the ground, but from the canopy, you can observe how the leaves of the trees move in multiple directions.

According to you, a tree can travel 186,540 miles a year. How did you calculate it?

I tied small brushes to the tips of the leaves and let the swing of the leaves leave on a paper the lines of this movement in a period of two minutes. If a line is 10 cm long and I know how long it has taken to make it, and I can count the leaves and branches of a tree, I can also come to calculate that a tree, adding up all the movements of its leaves, would traverse the amount of 186,540 miles per year.

Nalini Nadkarni © Marina Miguel/ Núvol

No animal can run so much!

Of course, all this is a metaphor, I would like to encourage all those people who feel powerless in the face of ecological disaster, to think that any small move adds up, that if we add the swing of the leaves we come to the conclusion that a tree can do seven times around the world in a year. It is about finding hope in small efforts that add up.

You see not only trees as biological beings but also in their cultural dimension.

As humans we tend to specialize. I have studied the ecology of forests, but beyond their purely biological dimension, I wanted to find those values that link trees to spirituality, aesthetics or social justice. If we look at the role of trees in different religions, we will see that they have always been seen as positive and vital elements, from the Tree of Life to the Bible (in the Old Testament alone there are more than 300 different trees!) to the tree under which Buddha is enlightened.

What can trees bring to our religious life?

Some time ago we began to study the trees in the church gardens, and we made brochures for parishioners so that they could understand the scientific nature and at the same time the religious meaning of the trees. So those trees that came out in the Bible and that they had next to the church took on a new meaning for them. I wanted to interweave the cultural dimension with the natural one of the trees, like the threads of a tapestry. That is, to integrate these different threads of understanding that the humanities and sciences provide us separately.

And going from one church to another, as many denominations as there are, as he has avoided disputes between creationists and evolutionists….

Approaching a religious community as a scientist requires a certain intellectual humility. I wanted to avoid this dispute, because a creationist will not change his mind with scientific arguments. If they already believe in the Bible or its sacred books as a source of authority, why not start from here and learn how trees and forests are described in their scriptures? Whoever wrote the Bible understood that trees were important to people and to those who read the scriptures. In the middle of the biblical desert, the trees help you not to get lost, they are points of orientation, which can represent God himself. It was about understanding the value of trees, so there was no conflict.

You are the daughter of a Hindu father and an Orthodox Jewish mother. So you lived with two different religions from an early age.

My parents raised us so that there would be no conflict between the two traditions. At home we all celebrated and ate bagels with curry! Both father and mother lived their respective religions strictly, but love made them overcome any difference. In essence all religions are equal. It is true that Judaism does not admit any image of God and Hinduism in vain full, but in essence they are perfectly shareable spiritualities.

And do you believe in God?

I am agnostic or even directly atheist. I see the sacred in nature, when I climb a tree I feel a connection with nature, with others and with myself. My experience of spirituality goes through here.

In American prisons there are many inmates who convert to Islam. The Qur’an says that if Muhammad does not go to the mountain, the mountain goes to Muhammad. You have made the forests go to the prisons.

There are 2 million inmates in the United States, 50,000 of whom are young. They live in an environment devoid of vegetation, between concrete walls, without any contact with nature, because in prisons the trees would deprive the guards of visibility. Prisoners also do not have access to education and are the ones who need it most. And I thought I was a scientist and I have a lot of colleagues willing to share their knowledge. We invited inmates to raise endangered species and plants, such as the Oregon spotted frog or the American Kestrel. Right now we’ve got sixty U.S. prisons doing conservation work, with inmates motivated to do something that goes beyond themselves, happy to contribute to the preservation of the planet.

And what impact has it had on their well-being?

We did a test with inmates who are in solitary confinement. We introduced a few of them to a cell in the cell where we projected images of forests and natural spaces. After a while we found that these inmates then behaved less aggressively. Also important is the impact that the experience has had on the academics who have participated in the project: they have left their small research circle, they have become aware of a reality that has made them more socially engaged and they have been involved in civil rights and in the struggle of movements like Black Lives Matter.

Nalini Nadkarni © Marina Miguel/ Núvol

You haven’t had enough of that. From the International Canopy Network you have linked the values of ecology with sectors such as fashion. You even invented a Barbie that climbs trees…

Yes, in 2004 I designed the Treetop Barbie and proposed to the company Mattel that they make it. They rejected the proposal but fifteen years later they created it and put it up for sale.

Did you want to encourage girls to pursue a scientific career?

My intention was to promote the trees through Barbie. I understand that not all girls want to be scientists, but make them understand that they have the ability to be what they want to be.

 

Women can bring another look at science. The case of Lynn Margulis has been key in evolutionary biology.

Absolutely. Many scientists, especially men, have believed that what has pushed the evolution of species has been competition, but Margulis showed us that symbiosis has also been key from the moment when the complementarity between giving and receiving it makes us see that there are no winners or losers but that things change and are transformed thanks to cooperation.

###

 

This interview originally appeared in Catalan in the digital publication Nuvol here.

You can read more about Nalini Nadkarni, her outreach, science communication efforts and research at StemCap here, at the STEM ambassador website here and at Nadkarni’s personal website here.

Ecological and conservation research in the School of Biological Sciences is supported through student scholarship donations.
You can make a difference by making a gift today here.

###

 

        en català

A dalt: Enregistrament dels premis NAT. La presentació de Nadkarni comença a les 56:17.

Nalini Nadkarni: ‘Un arbre fa la volta al món set vegades en un any”

L’ecòloga forestal nord-americana Nalini Nadkarni (1954) ha vingut a Barcelona a recollir el premi NAT, que concedeix el Museu de Ciències Naturals a personalitats que han excel·lit en la divulgació del coneixement científic.

Coneguda  com la “Reina del Dosser del Bosc”, Nalini Nadkarni és pionera en l’estudi de l’ecosistema que es desenvolupa a les copes dels arbres dels boscos tropicals, que ella explora amb tècniques d’escalada de muntanya. Aquesta activista mediambiental  és una apassionada comunicadora que sensibilitza sobre la conservació de la natura creant col·laboracions amb sectors de la societat molt allunyats de l’acadèmia: presons, grups religiosos, artistes, cantants de rap i empreses.

Com es veu el món des de dalt d’un arbre?

Quan t’enfiles al capdamunt d’un arbre, hi veus tan lluny que et dona una nova perspectiva: el bosc esdevé tridimensional, guanya en profunditats, la llum canvia a mesura que t’enfiles. Així com els primers submarinistes que es van submergir al mar amb escafandre van descobrir tot un món nou que no es veia des de la superfície, amb els boscos passa una mica el mateix: els ecòlegs forestals hem entès molt millor el bosc des del dosser dels arbres.

Ha arribat a parlar mai amb un arbre?

No (riu), però no et pensis. De petita ja estava fascinada pels arbres i em vaig inventar un micròfon que volia col·locar-los dins l’escorça per veure si emetien algun soroll. De gran em vaig adonar que els científics ja ens comuniquem amb els objectes de la natura a través dels experiments i les respostes que obtenim a partir de les nostres observacions. Ni hi parlo, doncs, però sí que ens comuniquem amb ells.

Què podem aprendre dels arbres?

Moltes coses. En primer lloc, viuen molt més anys que nosaltres i ens donen un sentit del temps que és molt més dilatat que l’estrictament humà. Quan plantes una llavor d’un arbre i esperes que creixi, has d’expandir el sentit del temps. Els arbres m’han ensenyat a tenir paciència.

Estem massa acostumats a obtenir resultats immediats.

Sí, jo mateixa sóc una persona molt nerviosa, m’agrada fer les coses ràpid. Estar en presència dels arbres t’ajuda a acomodar-te a les seves unitats temporals, i has d’alentir el ritme si vols copsar els seus processos.

I que ens poden ensenyar aquests boscos de Costa Rica que vostè explora en aquest moment de crisi climàtica?

Els boscos ens ensenyen com actuen davant de les pertorbacions del medi. Així com els animals o els humans poden migrar a una altra banda en cas de sequera, els arbres no es poden moure d’allà on són, però desenvolupen altres mecanismes per sortir-se’n. És una lliçó important per a nosaltres, els humans, que davant els reptes del canvi climàtic, en adonem que només tenim aquest planeta, i un viatge a Mart no ens resol els problemes d’ara i aquí per lluitar contra els factors que redueixen la nostra biodiversitat.

En el seu discurs d’acceptació del premi NAT, va afirmar que els arbres es mouen. Fins i tot n’ha calculat el moviment.

Parlar del moviment dels arbres pot semblar una bestiesa, un exercici inútil, però tot és una qüestió de perspectiva. Hi ha gent que es pensa que els arbres són avorrits o estúpids. El 90% dels reportatges de National Geographic estan dedicats a animals, i potser es deu al fet que ens pensem que els arbres no es mouen d’una manera tan interessant com les bèsties, només perquè no parlen ni es comuniquen com els animals. Però volia mostrar que si et mires l’arbre des d’una altra perspectiva, no des de la base del tronc immòbil clavat a terra, sinó des del dosser, pots observar com les fulles dels arbres es belluguen en múltiples direccions.

Segons vostè, un arbre pot arribar a recórrer 186.540 milles anuals. Com ho ha calculat?

Vaig lligar petits pinzells a les puntes de les fulles i vaig deixar que el vaivé de les fulles deixés sobre un paper les línies d’aquest moviments en un període de dos minuts. Si una línia fa 10 cm i sé quant temps ha trigat a fer-se, i puc comptar les fulles i les branques d’un arbre, també puc arribar a calcular que un arbre, sumant tots els moviments de les seves fulles, recorreria la quantitat de 186.540 milles anuals.

No hi ha cap animal que pugui córrer tant!

És clar que tot això és una metàfora, voldria animar tota aquella gent que se sent impotent davant del desastre ecològic, que pensin que qualsevol petit moviment suma, que si sumem el vaivé de les fulles arribem a la conclusió que un arbre pot fer set vegades la volta al món en un any. Es tracta de trobar esperança en petits esforços que van sumant.

Vostè no veu els arbres només com a éssers biològics sinó també en la seva dimensió cultural.

Com a humans tendim a especialitzar-nos. Jo he estudiat l’ecologia dels boscos, però més enllà de la seva dimensió purament biològica, he volgut trobar aquells valors que lliguen els arbres a l’espiritualitat, l’estètica o la justícia social. Si observem el paper dels arbres en les diferents religions, veurem que sempre han estat vistos com elements positius i vitals, des de l’Arbre de la Vida a la Bíblia (només a l’Antic Testament hi surten més de 300 arbres diferents!) fins a l’arbre sota el qual Buda s’il·lumina.

Què poden aportar els arbres a la nostra vida religiosa?

Fa un temps vam començar a estudiar els arbres que hi ha als jardins de les esglésies, i vam fer uns fulletons pels feligresos perquè poguessin entendre la naturalesa científica i alhora el sentit religiós dels arbres. Així aquells arbres que sortien a la Bíblia i que tenien al costat de l’església cobraven un nou sentit per a ells. Volia entreteixir la dimensió cultural amb la natural dels arbres, com els fils d’un tapís. És a dir, integrar aquests diferents fils de comprensió que les humanitats i les ciències ens brinden per separat.

I anant d’una església a una altra, tantes confessions com hi ha, com ha evitat les disputes entre creacionistes i evolucionistes….

Acostar-se a una comunitat religiosa com a científica demana una certa humilitat intel·lectual. Volia evitar aquesta disputa, perquè un creacionista no canviarà d’opinió amb arguments científics. Si ells ja creuen en la Bíblia o els seus llibres sagrats com a font d’autoritat, ¿per què no partir d’aquí i aprendre com els arbres i els boscos es descriuen en les seves escriptures? Qui sigui que va escriure la Bíblia entenia que els arbres eren importants per a la gent i pels que llegien les escriptures. Enmig del desert bíblic, els arbres ajuden a que no et perdis, són punts d’orientació, que poden representar Déu mateix. Es tractava d’entendre el valor dels arbres, per això no hi havia cap conflicte.

Vostè és filla de pare hindú i d’una mare jueva ortodoxa. Per tant ja va conviure des de petita amb dues religions diferents.

Els meus pares ens van criar perquè no hi hagués conflicte entre les dues tradicions. A casa ho celebràvem tot, i menjàvem bagels amb curry! Tant el pare com la mare vivien la seva respectiva religió de manera estricta, però l’amor els va fer superar qualsevol diferència. En essència totes les religions són iguals. És cert que el judaisme no admet cap imatge de Déu i l’hinduisme en va ple, però en essència són espiritualitats perfectament compartibles.

I vostè creu en Déu?

Soc agnòstica o fins i tot directament atea. Jo veig el sagrat en la natura, quan m’enfilo a un arbre sento una connexió amb la natura, amb els altres i amb mi mateixa. La meva vivència de l’espiritualitat passa per aquí.

A les presons americanes hi ha molts reclusos que es converteixen a l’Islam. L’Alcorà diu que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Vostè ha fet que els boscos entrin a les presons.

Als Estats Units hi ha 2 milions de reclusos, 50.000 dels quals són joves. Viuen en un entorn mancat de vegetació, entre murs de formigó, sense cap contacte amb la natura, perquè als centres penitenciaris els arbres privarien de visibilitat als guardians. Els presos tampoc tenen accés a l’educació i són els que més la necessiten. I vaig pensar jo soc una científica i tinc un munt de col·legues disposats a compartir els seus coneixements. Vam convidar els presos a criar espècies i plantes en perill d’extinció, com la granota d’Oregon (Oregon spotted frog) o els papallons americans (l’American Kestrel). En aquests moments hem aconseguit que seixanta presons dels Estats Units facin feines de conservació, amb reclusos motivats de fer alguna cosa que va més enllà mateixos, contents de contribuir a la preservació del planeta.

I quin impacte ha tingut en el seu benestar?

Vam fer una prova amb els presos que es troben en una cel·la d’aïllament. A uns quants els vam introduir a la cel·la una pantalla on els projectàvem imatges de boscos i espais naturals. Al cap d’un temps vam comprovar que aquests reclusos després tenien un comportament menys agressiu. També és important l’impacte que ha tingut l’experiència en els acadèmics que han participat en el projecte: han sortit del seu petit cercle investigador, han pres consciència d’una realitat que els ha fet més compromesos socialment i s’han implicat en els drets civils i en la lluita de moviments com Black Lives Matter.

Vostè no n’ha tingut prou amb això. Des de l’International Canopy Network ha vinculat els valors de l’ecologia amb sectors com la moda. Fins i tot es va inventar una Barbie que s’enfila als arbres…

Sí, l’any 2004 vaig dissenyar la Treetop Barbie i vaig proposar a l’empresa Mattel que la fabriquessin. Ells van rebutjar la proposta però quinze anys més tard l’han creat i l’han posat a la venda.

Volia estimular les noies a fer carrera científica?

La meva intenció era promoure els arbres a través de la Barbie. Entenc que no totes les noies vulguin ser científiques, però fer-los entendre que tenen la capacitat per ser el que vulguin.

Les dones poden aportar una altra mirada a la ciència. El cas de Lynn Margulis ha estat clau en la biologia evolutiva.

Absolutament. Molts científics, especialment homes, han cregut que el que ha empès l’evolució de les espècies ha estat la competició, però Margulis ens va fer veure que la simbiosi també ha estat clau a partir del moment en què la complementarietat entre el donar i rebre ens fa veure que no hi ha guanyadors ni perdedors sinó que les coses canvien i es transformen gràcies a la cooperació.

###

Aquesta història va aparèixer originalment a Nuvol aquí.